Premsa
La maçoneria a les Terres de l'Ebre, al descobert
Reportatge de Marina Pallàs
Publicat al Diari de Tarragona (17 d'abril de 2017)
Amb motiu del tercer centenari de la maçoneria i per donar-se a conèixer a la societat, recentment Móra d’Ebre ha acollit l’exposició «Passat, present i futur de la maçoneria a les Terres de l’Ebre». Certament, una aura de misteri ha envoltat sempre la maçoneria, que va ser durament perseguida pel franquisme.
Albert González és enguany el Venerable Mestre de la Lògia Gallard de Josà i explica que «sobretot pels 40 anys de dictadura, molta gent té una visió dolenta sobre la maçoneria, es pensen que fem rituals satànics i coses així, quan no és ni dogmàtica ni sectària». La Respectable Lògia Gallard de Josà va ser fundada l’any 2001, a Tortosa, per un grup de maçons que residien a Tortosa, Vinaròs, Tarragona i Barcelona. L’objectiu era recuperar el treball maçònic a les Terres de l’Ebre que s’havia perdut arran la Guerra Civil. La nova lògia va prendre aquest nom pel comanador de l’Orde del Temple a Tortosa entre els anys 1272 i 1274. González explica que al principi es reunien al Parador de Tortosa. «Però havíem de muntar i desmuntar l’espai cada vegada», detalla. Quatre germans (com es designen els maçons entre ells) eren de Móra d’Ebre i es va obrir la possibilitat de traslladar-se allà a un nou local, l’any 2010.
«Actualment estem fent gestions oficials a nivell de l’Estat i de la Generalitat per tal de fer una resolució per una recuperar l’honorabilitat», comenta González. El passat mes de març mateix es va celebrar un sopar de gala de la Gran Logia de España-Grande Oriente Español. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser convidat d’honor i va afirmar que els principis maçons de tolerància, diàleg constructiu i respecte impregnen també la història de Catalunya. A Espanya hi ha diferents obediències dins la maçoneria, però en total es calcula que hi hauria uns 3.700 maçons. A Catalunya hi hauria 700. A la província de Tarragona hi ha dos lògies, la de Móra d’Ebre (original de Tortosa) i la de Reus, amb una cinquantena de maçons entre les dos. «La nostra voluntat és poder tornar a Tortosa i mantenir una altra també a Móra d’Ebre, amb un nou nom», detalla el Venerable Mestre.
Ara bé, en què consisteix la maçoneria? Com explica González, el seu principi més important és la fraternitat i el desig de construir una societat més justa i més igualitària. Tot i que predominen les masculines, també hi ha lògies mixtes i femenines. «La maçoneria és una associació dedicada a fer millor les persones. Es basa en símbols i al·legories principalment basades en la construcció», concreta. D’aquí el seu nom: «mason» en francès vol dir paleta. Els primers maçons serien d’alguna forma els paletes i enginyers que es reunien per construir les catedrals.
«A finals del segle XVII ja no se’n construïen, però més tard uns nobles que buscaven la fraternitat i la igualtat, com el que esdevindria el lema de la Revolució Francesa, es van reunir per crear una associació. Ara, enlloc de construir catedrals de veritat haurien de construir catedrals simbòliques a l’interior dels homes que hi treballaven, per crear una societat més justa i igualitària», apunta.
Per aquest motiu els símbols clau en la maçoneria són els compassos, les esquadres, els regles, els nivells... I els seus espais estan plens d’aquests símbols. Els maçons s’hi reuneixen un cop al mes, en les trobades que anomenen «tingudes».
Sense religió i política
González fa vint anys que és maçó, i hi va entrar arran de conèixer un altre maçó que va veure que podia estar interessat. «Has de ser una persona inquieta que es pregunta sobre la vida i el sistema». A la Lògia Gallard de Josà, que és masculina, hi ha germans d’entre 27 i 88 anys. A les tingudes no es parla d’actualitat, ni de política ni de religió, i els germans poden ser-ho de la religió que vulguen. «Hi ha germans protestants, musulmans... Creiem en un element superior, però cadascú li pot dir com vulga. Nosaltres li diem el Gran Arquitecte de l’Univers», concreta.
El difícil de la maçoneria és entrar; per sortir només cal marxar i prou. Per accedir, cal una entrevista prèvia davant tres membres de la lògia, i es fa un informe per avaluar si aquesta persones és adequada. A la maçoneria tot s’aprova per consens i a través de votacions.
Territori de grans maçons
A les Terres de l’Ebre, consten moltes lògies al llarg de la història. Segons el catedràtic Josep Sánchez Cervelló, la primera seria a Tortosa, el 1870, sota el nom de La Razón. La capital del Baix Ebre tindria tres alcaldes maçons (Manel Bes Hédiger, Joan Benet Piñana i Josep Berenguer Cros) i també ho seria el reconegut polític i escriptor Marcel·lí Domingo.
El proper 9 de juny se celebraran unes jornades a Poblet, amb el Síndic de Greuges com a convidat. Per ara, la Lògia Gallard de Josà es troba treballant per portar a Tortosa properament una exposició més extensa que la de Móra d’Ebre, acompanyada també de conferències.
O
O O
Veu a la història ocultada de la maçoneria
Reportatge de Francesc Millan
publicat al Setmanari Ebre (14 d'abril de 2017)
O
O O
Una exposición en Móra d'Ebre explica la historia de los masones del Ebro
(La Vanguardia, 01-04-2017)
Barcelona, 1 abr (EFE).- Una exposición, que se inauguró anoche en la sala Julio Antonio de Móra d'Ebre (Tarragona) explica el pasado, presente y futuro de la masonería en las Tierras del Ebro.
La muestra es una iniciativa de la Respetable Logia Gallard de Josa de Tortosa y el Soberano Capítulo Rosacruz Maat -ambos con sede en Móra d'Ebre-, el Centro de Estudios de la Ribera d'Ebre (CERE) y la Asociación Cultural la Riada de Móra d'Ebre.
La exposición consta de una serie de paneles informativos a través de los cuales se hace un recorrido histórico de la masonería en España, en Cataluña y en el Ebro.
También se exhiben elementos propios de la masonería, como los símbolos de la escuadra y el compás o los utensilios de la construcción; la representación de un templo masónico, y la muestra de otros elementos, como vestimenta y mandiles.
El presidente de la logia Gallard de Josa, Albert González, el presidente del Soberano Capítulo Rosacruz Maat, Antoni Guillén, y el venerable maestro de la logia de Móra, Joan Josep Duran, fueron los encargados de presidir la inauguración de la muestra, que estará abierta al público hasta mañana. EFE.
O
O O
Albert González: "a la maçoneria és més fàcil sortir que entrar"
Publicat el dimarts, 04 abril 2017 13:57, a Ebredigital.
El Venerable Mestre de la lògia Gallard de Josa, parla obertament sobre hermetisme que sempre ha caracteritzat els maçons i les seves pràctiques i rituals.
L'exposició Passat, present i futur de la maçoneria a les Terres de l'Ebre, que va tenir lloc el passat cap de setmana a Mora d'Ebre, ha servit posar d'actualitat aquestes organitzacions i n'han fet pales el gran desconeixement que en te la nostra societat.
Envoltades d'un gran misticisme i d'un ritualisme que desperta gran curiositat, la maçoneria vol donar-se a conèixer com una eina que treballa per una societat més fraternal, habitable i justa, trencant amb la imatge negra dels maçons.
Sorgits de les antigues organitzacions gremials dels constructors de catedrals, a partir de finals del segle XVII han buscat sense èxit un lloc a la societat a través del simbolisme, els rituals i les practiques iniciàtiques, substituint la maçoneria operativa per la maçoneria especulativa.
Segons Albert González, Venerable Mestre de la lògia Gallard de Josa, "a la maçoneria és més fàcil sortir que entrar. La política partidista i la religió estan prohibides en les nostres reunions'' .
Respecte a l'hermetisme i la discreció de la maçoneria, explica que, ''és producte de les prohibicions i persecucions de les dictadures del món. Tot i que no desvetllem algunes de les nostres practiques, no tenim poder absolut sobre el món, ni guardem secrets universals, ni practiquem rituals satànics. Les pel·lícules i la literatura han contribuït a la confusió.
Personatges ebrencs com Marcel·lí Domingo, però també universals com molts dels presidents dels Estats Units, l'expresident de la República Francesa François Mitterrand o l'expresident xilè Salvador Allende, músics com Mozart o Beethoven i actors com John Wayne o els còmics Laurel i Hardy, van pertànyer a diverses lògies maçòniques.
O
O O